Carta a Meneceu

En aquest text Epicur exposa les idees principals de la seva teoria, l’epicureisme. Defensa que per a aconseguir la felicitat s’ha d’aconseguir el plaer, hi ha diversos tipus de plaers i s els hem d’escollir per mitjà d’una tria  que ens permeti absència de dolor i una vida sense pors. 

Aquesta obra va ser escrita per Epicur. Al principi l’autor planteja què és la felicitat i afirma que tots som capaços d’assolir-la però per a això s’ha de filosofar. Remarca que la nostra essència és el plaer i que per a això s’ha de donar més importància al cos que a la resta de les coses.Contràriament al plaer,  s’hi troben les pors de l’ésser humà, que es comptabilitzen en tres: el destí, els déus i la mort. Aquestes pors són rebutjades per Epicur i explica perquè no hem de tenir por del destí, ( existeix l'atzar ) , els déus ( que no intervenen en la nostra vida ) i la mort , ( quan la mort hi és nosaltres no hi som i quan nosaltres hi som la mort no hi és ) .Aquesta idea es podria comparar amb Aristòtil o els estoics, els quals van defensar també una teoria sobre la felicitat, on defensaven que havíem d’actuar segons l’activitat pròpia de l’home  per tal d’assolir la felicitat, i aquesta no era altra que l’activitat intel·lectual.

El primer motor immòbil

Aquest text d’Aristòtil es refereix a la teoria del primer motor mòbil, en el text l’autor ens explica que la causa final es mou por l’amor , i que totes les altres coses són mogudes per si soles . Llavors l’ésser canvia , però en aquesta cadena de motor i mòbils , hi ha d’haver un motor immòbil , aquest ha de ser necessari , ja que no pot ser d’una altre manera , perquè aquesta cadena no pot ser infinita i si no es pot pensar el món sense un motor immòbil , ja que del no res no pot sortir res , llavors aquest motor immòbil és una mena de Déu , la seva vida és perfecte i la nostre curta , després explica l’origen de la intel·ligència , i l’acció d’aquesta per la comprensió d’objectes , on s’arriba a la comprensió del subjecte a partir de quatre fases , la captació a traves del sentits , la relació de la informació , després la imaginació presenta imatges a l’anima i finalment la raó o compren , on es crea un coneixement del objecte amb el qual es relaciona amb totes les idees iguals . Aquesta teoria es podria comparar amb la teoria del demiürg de Plató , on el demiürg era qui creava a partir de les idees i la matèria .

Aristòtil

Aquest text pertany a Aristòtil , aquest critica la teoria de les idees de Plató , Aristòtil rebutja el món intel·ligible .

Aristòtil defensa un sistema semblant al d'Heraclit , on hi ha un constant flux i el foc es l'origen . Llavors tot el món de Plató nomes tindre que ser el sensible i no l'intel·ligible . Parla també de que Sòcrates no tenia la mateixa idea que Plató , que nomes va buscar definicions universals , Peró els platònics van fer una separació perquè no podien explicar el seu sistema sense un altre món ,elmón de les idees , per Aristòtil aixo es incoherent , ja que Plató explica la seva teoria en relació amb dos móns , encara que Aristòtil nomes es basa en un món , llavors es creen més ideas que no particulars sensibles .

Teoria del coneixement

Aquest text es un text de Plató , En aquest text el filosof ens explica la seva teoria , la teoria del coneixement .Segons l'autor , els veritables filosof són els que poden arribar a observar la veritat .Els altres els que escolten i acull tot allò que produeix l'idea , i no pot arribar a veure la veritable idea no ho són .Explica que de filosof han de haver ben pocs , ja que poco gent pot contemplar la veritat . Llavors el que veu les coses boniques i no la bellesa , es el que esta dormint , i el percep les dues i veu que les coses participen de la idea es el que esta despert . Llavors diu que el primer , opina , i el segon sap. Plató explica que elcami del que sap es despertar als que estan dormint , educar-los i fer veure que les coses participen de la idea .Les coses són copies de les idees . Per aixo es una opinio , ja que el coneixement , segons Plató , es basa en la objectivitat i en la universalitat , i com que una cosa pot ser bella per a mi i no ho pot ser per a tu no existeix universalitat , i com son copies de les idees cambien , i com cambien ja no són objectives .

Opinió i Ciència

Aquest text és un fragment de l’obra República de Plató en la seva època de maduresa, en el qual Plató per mitjà d’un diàleg parla sobre alguns aspectes de la teoria de les idees relacionats amb el coneixement.

Plató explica que els veritables filòsofs són aquells que posen passió per contemplar la veritat i aquests són els que seran capaços d’accedir a la bellesa en si, encara que hi haurà molt pocs capaços de fer-ho. D’altra banda diu que els que els hi agrada escoltar i veure espectacles no seran capaços d’ accedir a la bellesa perquè el seu pensament no la podrà captar.

Per començar es planteja la pregunta de qui són els veritables filòsofs, al que Sòcrates respon que aquests són els delerosos de contemplar la veritat, i després explica que els que en lloc de posar passió per contemplar la veritat la posen en contemplar espectacles i escoltar no podran veure ni acollir la bellesa de la naturalesa en si, perquè no estaran preparats per fer-ho.

Després es posa un exemple  dos tipus d’individu, un que reconeix les coses boniques, però no té formulada una idea de bellesa i un altre que si que té la bellesa en si com una idea o una cosa i contempla si els objectes tenen aquesta bellesa o formen part d’ ella. 

El Demiürg

Aquest text de Plató pertany a la seva obra Timeu i parla sobre el Demiürg (artesà) , que és l’element que Plató utilitza per explicar el principi d’ordre que conté la causa o causes del món. 

Cal recordar per evitar confusions  que Plató defensava una dualitat entre dos móns, el sensible, amb les coses materials i el intel•ligible, que és el món de les idees. 

L’artesà o Demiürg es introduït al text per explicar l’element que ordena la matèria, que no fa res mes que agafar els models del món intel•ligible i donar-los forma en el món sensible.

Plató finalitza concloent que el món sensible és una còpia idèntica del món intel•ligible realitzada pel Demiürg, però en el sensible les coses representades no són l’essència en elles mateixes ja que realment són una participació de la idea respectiva del món intel•ligible.

El mite de la caverna

Aquest text de Plató pertanyenn la seva obra República, i es troben dins del llibre VII. 

El mite de la caverna fa referència a la concepció de la realitat que tenim els humans.

Per explicar-ho utilitza un exemple d'uns homes que estan presoners a una cova i tenen darrere seu un foc i un seguit de persones i objectes que es mouen i provoquen unes ombres les quals estan sempre davant dels presoners ja que aquests solament poden mirar cap a davant, per tant l'única cosa que veuen aquests són ombres, i llavors per a ells les ombres són la realitat, ja que no són conscients de l'existència dels éssers que les provoquen.

El foc simbolitza el sol i aquest enfoca a les persones amb una llum la qual crea una ombra que és la que veiem, i solament si som capaços de donar-nos compte de que el que estem veient no és real, es a dir, que el món visible és una presó, ens podrem donar compte del que és el be i del que és real.

Mapa conceptual

Clica a l'imatge per poder veure-la.

Heràclit

Heràclit va ser un filosof de la ciutat d'Efes, a L'Asìa menor.Heràclit estava emparentat amb l'aristocràcia . La seva personalitat era melancòlica i misantròpica , i sempre es representat plorant .

Heràclit diu que el foc es el principi de les coses, el constructor i també el destructor , ja que el sol ens dona llum , i gracies a aquesta podem viure , llavors construeix vida , però el foc destrueix . Era monista . Heràclit diu que el foc mai s'extingeix , llavors parla d'etern retorn . Ell també parlava del moviment de la vida i la relacionava amb la del foc . Llavors Heràclit diu que tot flueix , i per demostra-ho deia que si entrem en un riu , no estem dins del riu , sinó que estem en el aigua que flueix i que no sempre es igual . El constant moviment crea un lluita de contraris , on lluiten i s'imposa el més fort , però no per sempre , per aixo a es no a , un exemple es que encara que ara sigui de dia , sabem que el dia no es etern , llavor s quan finalitzi el dia trobarem el seu contrari , la nit . Sobre tot aixo regna el logos , que es la raó universal que ho uneix tot .

Parmènides

Parmènides text 7 (fragment 8D-K)

En aquest text Parmenides ens parla de L'ésser - Explica que l'ésser es etern , que no va ser engendrat i que mai morira , i que es únic . També parla de que no te origen , que sempre ha sigut , i que dir que no ha sigut ens inútil , perquè del no-res no pot sortir res . Parmenides diu es necessari que 'lésser sigui absolutament o que no i sigui . Llavors L'ésser ni es pot crear ni es pot destruir , finalment explica breument de les dues vies  , una inexpressable perquè en realitat no existeix . Aquest es la via de L'opinió . L'altre via l'anomena l'autentica , la via de la veritat , on es nega la validesa dels sentits . L'idea que transmet Parmenides es que l'ésser es un , perfecte i per aixo no va néixer ni morira , perquè no seria perfecte .

Anaximandre

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció , segons la necessitat . És com si paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia , segons l'ordre del temps "

Anaximandre de Milet va ser uns dels primer filòsof , i el primer del que tenim alguna cita . Anaximandre basava l'origen de tot en la natura . El que ens explica en aquest fragment es la seva idea del origen de la vida . Anaximandre utilitzava el terme ápeiron com el principi de totes les coses i també del final . L'inici de la vida el trobaríem a l'áperion , llavors del ápeiron apereix el Kosmos , la cosa , en el Kosmos sempre hi ha una lluita de contraris , on es van imposant els més forts ,llavors quan es necessari , el kosmos retorna el ápeiron i aquest cicle s'acaba fins que del áperion torna a aparèixer el kosmos , on trobem un cicle que mai acaba .

Nou Curs

En aquest mes de Septembre reprenem el curs , això vol dir que tornarem a tindre noves entrades al blog amb les taques de segon de batxillerat

Valoració personal

Encara que els resultats durant els dos trimestres avaluats no han siguts satisfactoris , el recoregut de tot el curs per a mi si que ho ha sigut , ja que he après , i molt , he après ha valorar moltes coses que avanç no tenin importancia per ha mi . He après a pensar , pensar diferent , mirar el futur . Crear qüestions , que pasara dema , que pasara dintre de deu anys , i de cent , Com sera el món quan ja no hi sigui , sóm eterns o no ? encara que aquestes preguntes no tenen resposta , es poden crear teories del que succeira o del que succeix ara mateix , estem determinats , no ho sabem , el que si se es que puc apendre més , i espero apendre més durant la meva vida .

Definicions tema 10

Intel·lectualisme moral: una de les idees de l’actitud socràtica. Diu que és impossible obrar malament expressament, ja que qui coneix la veritat obra segons ella.

Maièutica: art de donar llum a la veritat.

Hedonisme: diu que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar dolor.

Eudemonisme: diu que ser feliç és autorealitzar-se.

Autorealització: allò que és propi de l’ésser humà.

Prudència: virtut intel·lectual que ens ajuda a deliberar bé.

Autosuficiència: consisteix a valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.

Pau interior: consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, a no dependre del destí i ser responsables de nosaltres mateixos.

Utilitarisme: consisteix en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre possible de persones (principi d’utilitat)

Aritmètica del plaer: de Bentham. Diu que hem de sumar plaers i restar dolors, que tots els plaers són iguals en qualitat i que poden comparar-se per arribar al màxim plaer.

Ètica deontològica: es preocupa pel deure, es basa en la forma i no en el contingut.

Ètica teològica: teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure.

Imperatiu categòric: ordres que obliguen de forma universal i incondicional, l’odre és que “s’ha de fer quelcom”.

Autonomia moral: el subjecte es dóna a si mateix la pròpia llei moral.

Sòcrates insatisfet o ximple satisfet ?

Aquesta frase de John Stuart Mill serveix per explicar la seva manera de evaluar els plaers de la vida . Mill diu que hi ha diferents nivells de plaers . Els que experimenten el primer tipus de plaer , el plaer maxim segons Mill són els Sòcrates insatifets , el primer plaer de Mill esta realacionar amb la recerca del coneixement , a pensar o descobrir , pero també saber que mai trobarem el que busquem , hi que aquest camí de recerca fins la mort és la felicitat suprema. Les persones que experimenten el segon tipus de felicitat , la material són els ximple satisfets , que no saben res i que nomes necesiten d' estimuls externs per tindre felicitat , (menjar , jocs ,...)

Cal dir que una persona pot experimentar els dos tipus de plaer , el intel·lectual o el fisic , però normalment una persona que normalment experimentar plaer fisic no experimentara mai l'intel·lecutal , cosa que l'intel·lectual pot experimentar el material .

Ètica a Nicòmac

En aquest text Aristòtil ens parla sobre la felicitat i la funció de l'home . L'autor explica que la funcio de l'home és allò que el fa unic . L'home és diferent a la resta dels animals graciès a la virtut de pensar i raonar . Aristòtil posa com expemple un citarista , si un citarista toca la cítara és un bon citarista , ja que compleix la seva funció , doncs si un home pensa , es un bon home , ja que compleix la seva funció . Despres explicar com s'ha d'executar la funció de l'home on s'ha de donar vida a travès de l'anima , per mitja de accions bones , cada una realitzada amb les virtuts necessaries ,llevors si les virtuts són varies , amb la més perfecta . L'autor destaca que aquestes accions s'han de dur a terme durant tota la vida per obtindre la felicitat , ja que com diu la dita i el text "una flor no fa estiu ".

Qüestions Jean-Paul Sartre

1. On va estudiar?
A París a l'Éscole normale Superiore

2. Que opinava sobre els valors?
No hi ha valors absoluts

3. Quin corrent filosòfic va influir sobre ell?
Fenomenologia      

4. Nom de la seva novel·la filosòfica més important.
La Nausea

5. Quin sentit té per a ell l'existència?
No en té cap sentit

6. Assaig més important de la seva primera època?
L'ésser i el no res

7. Què és l'autenticitat?
Reflexió serena de la pròpia existència, és a dir reflexionar sobre la vida.

8. Qui era Martin Heidegger?
Va ser l'inspirador de l'ésser i el no res

9. Títol de la revista que va crear.
Les temps modernes                

10. Què significa que l'infern són els altres?
Tu estàs exposat a l'existència dels altres.

11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
No existeix, ell creia en la llibertat absoluta.

12. Com es titula el llibre de Simon de Boboà que més a influït sobre el feminisme?
 El segon sexe.

13. Títol del llibre més aprop del marxisme?
  Crítica de la raó dialèctica 1960.

14. Canvi que es dóna en el seu pensament en la segona època.
Llibertat col·lectiva.

15. En quin any va ser concedit el premi novel?
1964

16. Quina ideologia va defensar en els últims anys?
Comunista i propera a l'anarquisme.

17. Sobre quin fet històric important va influir?
Revolta del estudiants Maig de 1868.

18. Quin diari extremista va dirigir?
 La cause du peuple

19. Que opinava sobre el terrorisme?
Bomba atòmica dels pobres    
                 
20. Per què va ser considerat una brúixola ètica?
Perquè les seves decisions se sentia identificat amb la dels altres

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Sartre (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980). Jean-Paul Charles Aymard Sartre, fou un filòsof, professor i escriptor francès (teatre, novel·la, periodisme) així com Crítica literària del segle XX, l'obra del qual ha marcat la meitat del segle. La seva vida intel·lectual compromesa, suscità força polèmiques i resistències, s'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura de Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson.

Autor prolífic i hiperactiu, és més conegut per la seva obra, especialment pels seus paradigmes filosòfics agrupats sota el nom d'existencialisme. Va deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filosòfics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el símbol, l'arquetip de l'intel·lectual compromès. Des de la seva participació en la resistència el 1941 fins la seva mort el 1980, Sartre no va deixar de cobrir amb passió totes les causes que li semblaven justes. Fou una mena de Voltaire del segle XX. Sartre va lluitar incansablement, fins al final de la seva vida.

Intransigent i fidel a si mateix i a les seves idees, sempre va rebutjar els honors, incloent el Premi Nobel de Literatura de 1964. Sartre és també conegut com el company sentimental de Simone de Beauvoir.

Definicions Tema 9

Amoral: aquella acció que no té sentit moral, per tant, que no  distingeix entre el bé i el mal.

Immoral: acció que es desvia d'allò que és moralment bo.

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta   difícil  modificar ja que és innat.

Virtut: hàbit de comportament que ens predisposa a obrar bé  (Aristòtil)

Consciència moral: capacitat humana que ens permet  distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: capacitat de respondre i ser amos dels  nostres actes

Llibertat externa: absència de coacció externa

Llibertat interna: absència de coacció interna que ens permet el lliure albir

Determinisme: posició filosòfica que defensa que res no succeix sense una causa, explica causalment la conducta humana i defensa que l'home està determinat per una causa i que no és lliure

Condicionament: factor que limita la nostra llibertat però la impedeix

Destí: llei que regeix l'univers segons el qual tot succeix fatalment, és a dir, tot el que passa, passa perquè ha de passar.

Principi de causalitat: principi pel qual tota causa té un efecte i tot efecte ve produït per una causa

Determinisme económic: explica les diferents etapes  històriques, els modes de producció com a determinades per la  infraestructura económica.

Indeterminisme: defensa el liberalisme i que no calen causes ni  factors per explicar la conducta humana.

Autonomia moral: capacitat de prende decisions per un  mateix sense deixar-se influir i ser responsables dels nostres actes.

Nivell preconvencional: persona que té per just el que  satisfà els seus interessos

Nivell convenciaonal: persona que accepta la llei posada en  comú

Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre  les normes de la societat i els principis morals universals

Lògica de la cura : segons Carol Gilligan, la persona madura ha de progressar en els valors de la atenció i ha de desenvolupar un sentit de la compassió i de la responsabilitatper aquell que ho necessiten.

Qüestions

1- És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?

No, perquè per una banda l'existència de Déu té una posició en la que tot depèn de lleis causals i forma part del determinisme, i per altra banda, la llibertat dels éssers humans, es tracta d'una  llibertat, en la que aquests tenen la llibertat d'elecció o d'autodeterminació.

2- Com expliquen els determinismes científics l'experiència espontània de la llibertat?

Mostra l'Univers com a determinista, no afirma que les persones tinguin cap control voluntari sobre els processos quàntics, sinó que succeeixen a l'atzar i afirma que aquests processos  tenen lloc al cervel humà i als àtoms de l'Univers.

3- Quins fets estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem lliure arbitri?

La llibertat, en la que no ens sentiriem lliures i sabent que els éssers humans no tenen llibertat no ens hauriem de preocupar de fer el bé o el mal, ja que tot estaria en mans de l'atzar.

4- Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de <causa>? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat les persones?

Pot haver diferents usos segons la creença de llibertat que posseixi cada persona.

Definicions Tema 8

Monoisme materialista : teoria sobre el cervell i la ment que explica el psiquisme humà on una conseqüència del cervell tan desenvolupat i defensa l'existència d'una sola realitat material.

Monisme emergentista: teoria monista materialista que considera que allò mental no es redueix només a allò físic, però que sí ha evolucionat a partir d'aquest. Només existeix la matèria, la qual és fruit d'una evolució.

Dualisme platònic: teoria dualista defensada per Plató que expressa una unió accidental entre el cos i l'ànima, però també defensa que l'ànima és immortal,mentre que el cos és mortal.Per tant les animes van de cos en cos.

Hilemorfisme: teoria plantejada per Aristòtil. L'ànima i el cos són complementaris i inseparables d'una única realitat, que és l'ésser humà. Cap dels dos pot existir sense l'altre, per tant la matèria no pot existir sense una forma. Així, el cos és la base material i l'ànima la base substancial.

Dualisme interaccionista: Tesi defensada per J.C.Eccles que explica que ment i cervell són realitats diferents però que a l'escorça cerebral hi ha una interacció entre totes dues.

Interaccionisme emergentista: teoria plantejada per Popper. Afirma que la ment ha evolucionat a partir del cervell, però diu que tot allò real no té per què ser material. Estructura tres móns

Raó teorica: és la raó que s'ocupa o fa referència a aquelles accions que es poden explicar i per tant tracta d'aconseguir la veritat absoluta.

Raó pràctica: designa la utilització de la capacitat racional de l'ésser per aconseguir la felicitat. S'ocupa d'allò que pot ser d'una altra manera.

Raciovitalisme: idea defensada per Ortega y Gasset que diu que la raó vital no és un tipus de raó comparable als altres, sinó que és la vida com a raó.

Acció comunicativa: no té com a objectiu aconseguir l'èxit, sinó que és una acció orientada a l'entesa. Gràcies a aquesta, l'ésser pot arribar a conèixer la realitat i la validesa de les normes.

Acció estratègica: té com a objectiu no l'assoliment de l'entesa sinó l'èxit.

Persona (Boeci): Boeci defineix la persona com a substància individual de naturalesa racional.

Dignitat: la persona es considerada un fi i no un mitjà,donant-li valor absolut.

Existència encarnada: significa que les persones tenen una interioritat que les permet sortir de si mateixes i obrir-se a altres coses. S'obre al món des de la seva intimitat.

Compromís: conjunt de promeses compartides en que intervé la seva llibertat.

Proximitat: situació en què les persones viuen amb els altres. És la donació de quelcom del propi ésser a un altre.

Jo i tu

En aquest text  l'autor parla del amor i Concepció de les persones , ja que relaciona l'aparició d'una persona a la que estimes amb L'aparició d'un tu , perquè es més important la persona estimada que una mateixa , es una visió molt romàntica , on explica que la pot sofrir i viure tothom . Amb l'aparició de l'amor la persona aprèn a actuar , ajudar , educar i eleva a la altre persona .

També amb l'aparició d'un tu el jo te que acceptar unes responsabilitats , on te que cuidar a l'altre persona , tenen que tindre una igualtat , aixo a tothom que s'estima des de grans a petits , ja que aixi es creu un nou món una una concepció d'aquest diferent , que es estimar als altres.

Martin Buber

Mordechai Martin Buber (Viena, Àustria 1878 - Jerusalem, Israel, 1965) fou un pensador jueu d'origen austríac. La seva família era originària de Lemberg (Lviv, avui Ucraïna), on va passar temps de petit, i l'educaren en la tradició jueva. Però una crisi de fe el 1892 el va dur a llegir Immanuel Kant, Søren Kierkegaard, i Friedrich Nietzsche; parlava jiddisch i alemany, i va aprendre francès i hebreu. Era un sionista cultural, i fou molt crític amb Theodor Herzl. Dirigí les revistes Die Welt (des del 1902), Der Jude (1924) i Die Kreatur (1928). Es dedicà a l'estudi de la tradició hassídica i el 1916 es traslladà a Berlín, on creà una Comissió per a interessar-se per la sort dels jueus d'Europa Oriental durant la Primera Guerra Mundial. També creà amb Franz Rosenzweig un institut per a l'educació dels jueus adults, col•laborà en la traducció alemanya de l'Antic Testament (1924-54) i el 1930 fou professor a la Universitat deFrankfurt del Main.

Quan Adolf Hitler assolí el poder el 1933 fugí a Palestina, fou professor d'antropologia i sociologia a la Universitat de Jerusalem i hi treballà per l'entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud. Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió i de la mística jueva, sobretot dels hassidites.

La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l'autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l'home, de la psicoteràpia i de la filosofia social. Es basa en una relació entre dos subjectes que té el llenguatge com a centre i s'oposa a la relaciò jo-això, que posa en contacte el subjecte amb un objecte i llavors no hi ha interacció sinó apropiació a partir de la raó. Existir és sempre entrar en relació amb altres éssers o cossos, no té sentit parlar d'un jo aïllat perquè per definir-se necessita oposar-se a altres individus o al món. En aquest sentit contradiu Descartes i les seves idees solipsistes.

Auswitch

A l'entrada del camp tot era silenci i tothom escoltava , el treball us farà lliure , posava a sobre del pòrtic de ferro . L'impressió de estar al lloc i veure on vivien milers de persones , 90% jueus , i en quines condicions em feia pensar , i hem vaig preguntar , per què , per què ho van fer . Desprès de veure el camp numero 1 d'auswitch varem anar al camp de birkenau , allò era impresionant , una extensió de més de 4 quilometres quadrats . La quantitat de gent que podia estar internada era molt extensa , això volia dir que també la quantitat de gent que moria era molt gran . Al finalitza la visita i marxa a menjar el meu cap seguía donant voltes , per que no es podia repetir això , i per que va succeir això , llavors em vaig en-recordar de les teories sobre si l'ésser humà és sociable per naturalesa , i vaig veure que el que va succeir a la segona guerra mundial lligava molt amb la teoria de Thomas Hobbes , on afirma que "l'home es un llop per a l'home " . Cal destacar unes paraules del guía , que el camp podía ser alliberat pels americans abans de derrotar als alemanys , però no valia la pena . Finalment acabar amb una frase molt popular : oblidar el passat és condemnar-se a repetir-ho.

L'ànima , principi vital

En aquest text Aristòtil parla l'anima i el cos . Aristòtil dona una importancia rellavant a l'anima , ja que per Aristòtil és el que dona vida al cos . Aristòtil explica que l'anima converteix el cos en un cos vivent de tres maneres , l'anima es d'on prove el moviment , la causa i també l'essencia dels cossos animats . Seguidament Aristòtil explica que si l'anima es l'essencia i l'essencia es la causa de l'existencia , l'anima des el principi de la vida . la teoria que defensa Aristòtil es l'hilemorfisme , on cos i anima són inseparables , un dona forma , cos i l'altre dona vida , anima .

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més va fer contribucions significatives en la majoria d'ells. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia. Les seves obres, constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. S'ha suggerit que Aristòtil va ser probablement l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.

Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.

Nacionalisme

Nacionalisme és : Ideologia i moviment que reivindica l'organització política independent d'una nació. Aquesta definició no deixa cap dubte de que és nacionalisme o que no és nacionalisme , ja que és una definició molt clara . El nacionalisme és molt present al món . Normalment el nacionalisme provoca un trencament amb un altre país , ja que vol un canvi polític  . Un exemple seria Catalunya, és una nació , però no un estat ja que no és independent políticament i econòmicament , això vol dir que no és un estat , però que moltes persones catalanes volen això . La meva opinió sobre la situació a Catalunya i el nacionalisme catalana és que és una acció molt respectable des de el punt de vista d'un català ( i no nacionalista ) o d'un espanyol no català , però molts espanyol que són contraris a aquesta idea i la combaten , que no tindrien que combatir-la ,la fan de manera errònia , treien drets i deixant als catalans , nacionalistes i no nacionalistes , indignats amb aquestes actituds , pel que fa que més gent cregui que la independència sigui el millor camí.

Definicions

Animal cultural: es diu de l'ésser humà que és un animal cultural, ja que té una naturalesa biològica que s'obre a l'ordre cultural, tant pel que fa el llenguatge, com la ciència o l'art.
Individu: qualsevol ésser complet que pertany a una espècies. És sinònim d'ésser humà, ja que cada humà és un ésser únic i irrepetible. Tot individu humà és subjecte de drets que no han de ser violats ni ignorats.
Individualisme possessiu: teoria que afirma que cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats, i no deu res a la societat.
Sociabilitat natural: es refereix a que l'ésser humà és sociable per naturalesa, necessita la societat, la qual és l'única que pot satisfer les seves necessitats.
Contractualisme: ideologia que defensa que l'ésser humà no és sociable per naturalesa. Així, la societat és na construcció artificial que apareix com un mal menor per tal de fer possible una convivència precària. Par tant, la societat és fruit d'un contracte.
Voluntat general: és la suma de les voluntats particulars a la qual va a parar a canvi de la llibertat civil.
Antropologia social: es l'estudi científic de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que han experimentat.
Socialització primària: té com a objectiu introduir el subjecte en la societat. Aquesta es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.
Rol: paper que té cada individu dins de la societat.
Cultura: conjunt de productes, artefactes, creences, valors... que un determinat grup accepta com a propis.
Subcultura: divisió de les cultures, ja que les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera, aprofiten les seves possibilitats en graus diferents.
Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials: són els anomenats grups socials alternatius, intenten aconseguir el poder a partir d'internet o altres eines per tal de fer les seves convocatòries.
Civilització: terme que prové del llatí, del qual vol dir ciutadà i ciutat. La civilització és parlar d'allò propi de cada cultura. Segons Huntington, una civilització és l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.
Etnocentrisme: actitud davant la diversitat cultural que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, la qual es converteix en el model principal per valorar les altres.
Racisme: creença en l'existència de races superiors i inferiors.
Aporofòbia: por cap els pobres.
Interculturalisme: posició que parteix del respecte cap a altres cultures, propugna la trobada entre elles en condicions d'igualtat.
Multiculturalisme: existència de diferents cultures en un mateix espai social o territori.
Universalisme: teoria que descobreix uns valors compartits, entre els que destaca el respecte a les referències culturals. Condueix cap a una actitud intercultural, que permet un diàleg real entre les cultures i evita que unes cultures s'imposin a unes altres.

El show de Truman.

El show de Truman és una pel·lícula on el seu protagonista , en Truman , que protagonitza un show en el qual ell sense saber-ho es el protagonista . Aquesta pel·lícula dona una visió del mon semblant al mite de la caverna , on allò que percebem no es real .
Desprès d'analitzar i comentar el film amb els companys , farem un comentari i abalisi més a fons . A la pel·lícula es de gran qualitat , amb jocs de paraules , per exemple el nom del protagonista truman , fa referencia a true , veritat , i a man que es home , l'home de veritat , l'home vertader del film , ja que totes les altres persones que coneix en Truman siguin actors . En Truman mai a conegut la veritat , sempre ha estat entre actors que han fet que la seva vida sigui conduïda per ell no volia . Podem destacar al director del show com un Déu que controla tot .Finalment la pel·lícula ens fa pensar si tot el que ens envolta es resultat de l'atzar o com pensa el Truman "todos estan en el ajo ".

Què hem de fer per conviure amb altres cultures ?

Des del començament dels temps , les diferencies entre cultures han creat guerres i disputes entre aquestes . Per evitar-ho tenim què conviure amb altres cultures , aquesta es la meva visió de com conviure amb les altres .
Crec que el millor model per conviure és el interculturalisme , ja que parteix del respecte de les cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat .
Per això necessitem conèixer mínimament les altres cultures per poder conviure i respectarà els costums ètics .
També defenso aquesta actitud perquè avui dia el mestissatge fa que coneguem multitud de gent i la vida sigui insostenible amb altres models i actituds , ja que sense diàleg ni comprensió passaría com en el passat , una multitud de guerres que segurament es podrien haver arreglat amb el do de la paraula .
Aquesta actitud defensa la comprensió de les altres cultures , però sempre respectant els éssers humans i sobretot a la dona , ja que la majoria de vegades la dona es maltractada en la seva cultura .

Com m'ha influït la meva família ?

Per a totes les persones la família es un òrgan important a la seva vida i a la seva socialització . La família es un punt de referencia per a les persones , ja que la forma de ser , la manera en la que pensem i altres aspectes molt importants venen donats per la família , escola i amics .

Per a mi els meus pares i la meva família són un gran referent , ells són un gran suport per a mi i des de petit m'han ensenya't valors com l'esforç o la solidaritat , cosa que a l'escola es reforça . cal dir que quan una persona gran diu , " m'assemblo al meu pare , moltes vagades es veritat , ja que molts gestos i moltes tradicions que tenim nosaltres són perquè els nostres pares o un familiar molt pròxim les feia , i tu de petit l'imitaves , i ara també es un tret característic teu , que potser dintre d'uns any es un tret característic d'un nen petit . Finalment dic que estic molt orgullós de la família que tinc i dels valors que m'han ensenyat . En conclusió la família es un pilar per la socialització de la persona i es molt importat per L'ésser humà.