jueves, 7 de junio de 2012

Valoració personal

Encara que els resultats durant els dos trimestres avaluats no han siguts satisfactoris , el recoregut de tot el curs per a mi si que ho ha sigut , ja que he après , i molt , he après ha valorar moltes coses que avanç no tenin importancia per ha mi . He après a pensar , pensar diferent , mirar el futur . Crear qüestions , que pasara dema , que pasara dintre de deu anys , i de cent , Com sera el món quan ja no hi sigui , sóm eterns o no ? encara que aquestes preguntes no tenen resposta , es poden crear teories del que succeira o del que succeix ara mateix , estem determinats , no ho sabem , el que si se es que puc apendre més , i espero apendre més durant la meva vida .

Definicions tema 10


Intel·lectualisme moral: una de les idees de l’actitud socràtica. Diu que és impossible obrar malament expressament, ja que qui coneix la veritat obra segons ella.

Maièutica: art de donar llum a la veritat.

Hedonisme: diu que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar dolor.

Eudemonisme: diu que ser feliç és autorealitzar-se.

Autorealització: allò que és propi de l’ésser humà.

Prudència: virtut intel·lectual que ens ajuda a deliberar bé.

Autosuficiència: consisteix a valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.

Pau interior: consisteix a fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, a no dependre del destí i ser responsables de nosaltres mateixos.

Utilitarisme: consisteix en aconseguir la màxima felicitat per al major nombre possible de persones (principi d’utilitat)

Aritmètica del plaer: de Bentham. Diu que hem de sumar plaers i restar dolors, que tots els plaers són iguals en qualitat i que poden comparar-se per arribar al màxim plaer.

Ètica deontològica: es preocupa pel deure, es basa en la forma i no en el contingut.

Ètica teològica: teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure.

Imperatiu categòric: ordres que obliguen de forma universal i incondicional, l’odre és que “s’ha de fer quelcom”.

Autonomia moral: el subjecte es dóna a si mateix la pròpia llei moral.