Opinió i Ciència

Aquest text és un fragment de l’obra República de Plató en la seva època de maduresa, en el qual Plató per mitjà d’un diàleg parla sobre alguns aspectes de la teoria de les idees relacionats amb el coneixement.

Plató explica que els veritables filòsofs són aquells que posen passió per contemplar la veritat i aquests són els que seran capaços d’accedir a la bellesa en si, encara que hi haurà molt pocs capaços de fer-ho. D’altra banda diu que els que els hi agrada escoltar i veure espectacles no seran capaços d’ accedir a la bellesa perquè el seu pensament no la podrà captar.

Per començar es planteja la pregunta de qui són els veritables filòsofs, al que Sòcrates respon que aquests són els delerosos de contemplar la veritat, i després explica que els que en lloc de posar passió per contemplar la veritat la posen en contemplar espectacles i escoltar no podran veure ni acollir la bellesa de la naturalesa en si, perquè no estaran preparats per fer-ho.

Després es posa un exemple  dos tipus d’individu, un que reconeix les coses boniques, però no té formulada una idea de bellesa i un altre que si que té la bellesa en si com una idea o una cosa i contempla si els objectes tenen aquesta bellesa o formen part d’ ella. 

El Demiürg

Aquest text de Plató pertany a la seva obra Timeu i parla sobre el Demiürg (artesà) , que és l’element que Plató utilitza per explicar el principi d’ordre que conté la causa o causes del món. 

Cal recordar per evitar confusions  que Plató defensava una dualitat entre dos móns, el sensible, amb les coses materials i el intel•ligible, que és el món de les idees. 

L’artesà o Demiürg es introduït al text per explicar l’element que ordena la matèria, que no fa res mes que agafar els models del món intel•ligible i donar-los forma en el món sensible.

Plató finalitza concloent que el món sensible és una còpia idèntica del món intel•ligible realitzada pel Demiürg, però en el sensible les coses representades no són l’essència en elles mateixes ja que realment són una participació de la idea respectiva del món intel•ligible.

El mite de la caverna

Aquest text de Plató pertanyenn la seva obra República, i es troben dins del llibre VII. 

El mite de la caverna fa referència a la concepció de la realitat que tenim els humans.

Per explicar-ho utilitza un exemple d'uns homes que estan presoners a una cova i tenen darrere seu un foc i un seguit de persones i objectes que es mouen i provoquen unes ombres les quals estan sempre davant dels presoners ja que aquests solament poden mirar cap a davant, per tant l'única cosa que veuen aquests són ombres, i llavors per a ells les ombres són la realitat, ja que no són conscients de l'existència dels éssers que les provoquen.

El foc simbolitza el sol i aquest enfoca a les persones amb una llum la qual crea una ombra que és la que veiem, i solament si som capaços de donar-nos compte de que el que estem veient no és real, es a dir, que el món visible és una presó, ens podrem donar compte del que és el be i del que és real.