Kant

Kant a sigut uns dels filòsofs més importants de la història , clau per  a la filosofia .Per a mi a sigut complicat entendre el seu pensament però finalment e aconseguit entendre algunes coses .Unes de les coses que més m'ha agradat de la seva filosofia ha sigut el seu pensament que no era ni racionalista ni empirista sinó que es trobava en un terme mig , jo estic molt d'acord amb aquest pensament .Hi altres idees de Kant que no m'agraden , com el seu pensament d'un déu perfecte . En el pensament que te en la postulació de la metafísica com una ciència o no crec que es la part de la seva filosofia més complicada , crec que la metafísica no és te que considera una ciència .

Causalitat

Aquest fragment pertany al filosof escocès David Hume. En aquest fragment Hume tracta el principi de causalitat és a dir, considera que a tota causa li segueix un mateix efecte. Per entendre aquest principi hem de cercar alguna cosa que ja sigui causa d'una altre i es doncs quan Hume posa l'exemple de la bola de billar amb la qual demostra que el moviment , la causa , és anterior a l'efecte ja que si una bola de billar xoca amb una altra primer podem veure el xoc, causa,  i acte seguit el desplaçament de la bola .Aquest filosof també defensa que causa i efecte con una conjunció constant , és a dir , no són una connexió necessària.

Hume defensava que a través del raonament no podem deduir sempre el mateix efecte sinó que és mitjançant l'experiència quan descobrim l'efecte. Per demostrar el seu argument posa l'exemple d'Adam de qui diu que si hagués estat creat amb un enteniment vigorós i sense experiència mai podria haver realitzat el moviment i per tant tampoc l'efecte el qual equival a la segona bola , és per això que es necesita l'experiència.

Per concloure Hume considerava que la raó no és la guia de la vida sinó que ho és el costum , és a dir , l'experiència ,  ja que podem suposar que el futur estarà d'acord amb el passat.

Majories

Aquest text de Locke expica que En un Estat social en el qual hi han unes eleccions, el poder de la majoria és el que mana sobre els individus que viuen en aquesta societat. Com que l’individu determinat d’una societat posseeix raó, aquest ha de ser capaç de guiar l’Estat cap a una organització majoritària que asseguri el benestar de gran part de la societat assolin així la majoria. El tema que ens argumenta l’autor en aquest fragment concretament és el poder que té la majoria envers a les decisions d’un Estat.

Les opinions dels individus han de quedar vistes en el poder de l’Estat, d’aquesta manera el poder polític encaminarà a la societat cap a un bé en el que la majoria es trobi beneficiada.

També hem de tenir en compte la nostra llei natural, però sempre s’ha de respectar la decisió de la majoria per tal d’arribar a un acord entre tots i així formar una comunitat.

Podem comparar aquesta concepció que tenia Locke del poder de la majoria amb la que defensava Rousseau que a diferència de Locke ell creia en el consens.

Una altra figura que presenta diferències de la concepció de la  societat amb Locke és Plató ja que ell creia que la societat havia d’estar dirigida pel més savi ja que aquest guiaria als altres habitants, en canvi Locke creu que el millor per la societat és la majoria i les seves decisions.

Contractualisme

Aquest fragment pertany al filòsof britànic John Locke, el filòsof del segle XVII va dividir la seva filosofia en dos temes, una de caràcter empíric  i la seva filosofia política .
En aquest text Locke ens parla d’un ésser humà situat en l’anomenat “estat de natura” on l’home viu en plena llibertat i en igualtat amb els seus companys i per tant on no hi ha necessàriament en un estat conflictiu ja que hi governa la raó i on l’home és considerat un producte de la natura perquè no ha rebut encara cap aportació de caire cultural. Locke ens parla dels drets naturals de l’home com són la llibertat, la salut i també les propietats  i per la protecció d’aquests drets l’home accepta entrar de manera voluntària en una societat, els homes renuncien a una part de la seva llibertat, per aconseguir seguretat que només aporta una societat civil. Aquesta decisió pròpia per protegir els nostres drets implica un aprofundiment en la llei natural amb una forma més efectiva utilitzant la llei política com a mitjà de conservació de l’objectiu bàsic de l’home.
La filosofia contractualista de Locke queda clarament influïda per la doctrina desenvolupada per Hobbes  Hobbes explica que en un cas hipotètic l’home es troba en un Estat de natura en el qual la guerra impera, on l’home és un llop per a l’home i per aquest motiu entra en una societat civil per aconseguir la seguretat per tant s’observen moltes similituds amb la teoria de Locke.

Idees no innates

En el text John Locke explica que les idees no són innates, sinó que procedeixen de l’experiència, ja que no tothom les coneix.  A més a més, afegeix que si les idees són innates no hauríem de mostrar manca d’enteniment o percepció cap a algunes d’aquestes idees ja que les veritats estarien impreses en la nostra ment. Per tant, si la ment desconeix algunes idees però té la capacitat de conèixer totes les veritats al llarg de la vida ja que la capacitat és innata i el coneixement adquirit.Aquest fragment pertany al primer llibre de L’assaig sobre l’enteniment humà de John Locke en el qual defensa la seva teoria de l’origen del coneixement (les idees) basada en el empirisme.

En el text l’autor rebutja les idees innates per diversos motius. En primer lloc, considera que no tothom les coneix de manera sistemàtica ja que per exemple els nens i els idiotes tenen ànima i no coneixen les idees sense haver passat per l’experiència, per tant les idees no estan impreses en la ment.

A més a més, Locke considera incoherent que si realment les idees són innates mostrem una manca d’enteniment o percepció d’algunes d’aquestes ja que en teoria hauríem de conèixer les veritats de manera innata.

Per últim John Locke creu que les idees procedeixen de l’experiència ja que tenim la capacitat de conèixer-les totes al llarg de la nostra vida, però en canvi seria incomprensible que estant impreses en la nostra ment n’hi hagués algunes que no les arribéssim a conèixer mai.

En conclusió, les idees no són innates sinó que provenen de l’experiència, per tant són adquirides, mentre que la capacitat de conèixer si que és innata.podem observar una clara crítica de John Locke a les idees racionalistes de la època ja que està totalment en contra de les idees innates, sinó que ell es basa en el empirisme i per tant creu que es pot arribar a la veritat absoluta però a través de l’experiència.

En canvi, Descartes defensa les idees innates i com a tal la idea de Déu el qual és una idea perfecta que ens ve donada per aquest últim ja que no pot haver sorgit de nosaltres mateixos.

Qui som ? identitat

Tweets:

-Som més del que coneixem
-La identitat no és nomes com et veus tu , sino com et veuen els altres .
-La imatge ens separa fisicament , la identitat ens separa internament.

El video que vem veure va tractar el tema de la indentitat , i va fer surgir en mi algunes idees .

Que som , qui som . El nostre origen , pero que son ara. Jo penso que el que som es un conjunt d'unes idees i sentiments que ens diferencien dels altres . Moltes vegades aquestes idees són d'una dimensió molt amplia i que molta gent té , pero també tenim idees i sentiment que són propis . En la nostra identitat enflueixen molts factor , la teva família , la teva educació. La identitat mostra com ets , es a dir,  si preguntem que som , la nostra identitat , ets el lloc on vas neixer , formes parts de les teves aficions , ja que si pensem , per exemple , en Catalunya sense la gent catalana , aquesta no existiria , aixo pasa en tots els ambits , com les aficions , ...
La conclusió és que la identitat ens separa interiorment , ja que no hi ha dues persones amb els mateixos pensament e idees .
Video:

Comparació racionalistes

Per veure la imatge ampliada fes click a sobre de la imatge.

Dualisme cartesià

En aquest text l’autor comença afirmant que tots els cossos han estat constituïts per Déu, tots aquells els quals el nostre enteniment els percep, també han estat creats per Déu, és a dir, fa referència a la substància infinita creadora de les altres dues substàncies, Déu.També assegura que tot i que encara que ment i cos semblen estar estretament unides això no és necessàriament així, ja que ell es defineix a si mateix com una cosa pensant i res més, i com a tal pot prescindir del cos ja que aquest només seria una cosa extensa, la unió d'aquestes dues substancies es produeix a la glandula pineal , Aquest pensament es pot comparar amb Plató que també considera que aquestes dues substàncies es troben separades i l´ànima pot existir sense estar dins del cos. 

L'existència de Déu

En aquest text Decart tracta un tema primordial,Déu. El text defensa de l’existència de l'esser perfecte, l’autor creu que la idea de Déu la trobem dins nostre, igual que trobem idees de nombres, seguidament fa una reflexió de l’essència i l’existència en l’inici d’aquesta. Decart creu que pot separar l’existència de Déu de la seva essència però amb l’exemple d’una vall i una muntanya  destrueix aquesta afirmació, no és possible imaginar una muntanya sense imaginar una vall i tampoc és possible pensar en Déu separant l’essència de l’existència perquè hi ha una necessitat d’existència de Déu i és per aquest motiu que la ment humana no té la possibilitat de separar les dues realitats, perquè no podem pensar en un ésser summament perfecte si li falta alguna de les seves parts perquè aquest ésser perdria la seva categoria de perfecte. Decart defensa la seva teoria del discurs del mètode amb base racionalista, i aquesta es basa en descartar totes aquelles coses verdaderes de les que no ho són i aquest procés es pot fer per mitjà d’un procés. En el text Decart ens intenta demostrar la existència de Déu per mitjà d’un exercici lògic en el que per mitjà del jo aconsegueix arribar a la conclusió que la existència de Déu és necessària.

Aquesta teoria la podríem comparar amb Sant Anselm el qual tenia una idea bastant semblant a la de Decart ja que deia que la existència de Déu és necessària perquè i ha d’haver un ésser superior per sobre del qual res pugui ser pensat i que si podem imaginar una cosa més perfecta que nosaltres aquesta ja d’existir necessàriament.

Cogito ergo sum

L’autor es planteja la idea que hi hagi alguna cosa de la qual no es pugui dubtar, creu que hi ha una força superior que el fa dubtar. Això li permet concloure que ell pensa i si pensa vol dir que existeix i si hi ha una força que el fa dubtar necessàriament és ja que si pensa és.el text ens exposa la teoria del dubte on l’autor defensa que realment existim ja que si som capaços de dubtar vol dir que pensem i per tant existim.L'autor creu que hi ha una força superior que el fa dubtar, ja que ha dubtat d’ell mateix, però pel fet de dubtar conclou que està pensant i l’autor creu que si pensa vol dir que d’alguna manera és, i això no pot ser dubtat.Podem comparar la reflexió que fa Descartes sobre els sentits amb la que feia Parmènides, aquest deia que dels sentits no ens hem de fiar ja que ens mostren un món d’aparences que no concorda amb la realitat.

El temps

Aquest text és obra de Sant Agustí i parla sobre el temps .

Per a Sant Agustí no existeix el temps abans del temps en si mateix, per tant és incorrecte afirmar l’existència de successos o fets anterior al temps tal i com el coneixem ara perquè Déu no havia creat el temps. Per tant San Agustí estableix una relació intrínseca entre el temps i els fets en si mateixos, un no pot existir sense l’altre i a l’inrevés . L’autor així explica que el que creu en fets anteriors al temps està observant coses falses.

Per tant, com segons Sant Agustí, Déu és el creador del temps, és inútil pensar en què es feia abans de l’existència del temps, perquè no existia aquest abans ja que no existia el temps, llavors la pregunta de “Què es feia aleshores?” no té altra resposta que:  No hi havia “aleshores”, no existia el temps.

Per a Sant Agustí, Déu forma part del temps, ell és el temps, per a ell el temps no és un segle o un any, el seu temps és el avui, perquè Déu és etern.

Podem comparar la concepció de Déu que té Sant Agustí amb la d’Epicur, per a aquest els homes del seu temps s’equivocaven en la seva concepció respecte als déus ja que aquests vivien sense cap preocupació envers els mortals i tractar de tenir-los contents era una acció inútil, en canvi, Sant Agustí, a part de defensar l’existència del Déu cristià, diu que Déu si que es preocupa pels humans, que és el seu creador i que és bo i etern.  En aquest últim punt sobre la concepció d’un déu creador també podem comparar Sant Agustí amb Plató, per al primer Déu va crear el món, el segon defensa l’existència del demiürg, que és l’ésser que ordena el móns sensible i conseqüentment les idees que formen el món, però que no actua directament en aquest ni  crea les idees.