L'existència de Déu

En aquest text Decart tracta un tema primordial,Déu. El text defensa de l’existència de l'esser perfecte, l’autor creu que la idea de Déu la trobem dins nostre, igual que trobem idees de nombres, seguidament fa una reflexió de l’essència i l’existència en l’inici d’aquesta. Decart creu que pot separar l’existència de Déu de la seva essència però amb l’exemple d’una vall i una muntanya  destrueix aquesta afirmació, no és possible imaginar una muntanya sense imaginar una vall i tampoc és possible pensar en Déu separant l’essència de l’existència perquè hi ha una necessitat d’existència de Déu i és per aquest motiu que la ment humana no té la possibilitat de separar les dues realitats, perquè no podem pensar en un ésser summament perfecte si li falta alguna de les seves parts perquè aquest ésser perdria la seva categoria de perfecte. Decart defensa la seva teoria del discurs del mètode amb base racionalista, i aquesta es basa en descartar totes aquelles coses verdaderes de les que no ho són i aquest procés es pot fer per mitjà d’un procés. En el text Decart ens intenta demostrar la existència de Déu per mitjà d’un exercici lògic en el que per mitjà del jo aconsegueix arribar a la conclusió que la existència de Déu és necessària.

Aquesta teoria la podríem comparar amb Sant Anselm el qual tenia una idea bastant semblant a la de Decart ja que deia que la existència de Déu és necessària perquè i ha d’haver un ésser superior per sobre del qual res pugui ser pensat i que si podem imaginar una cosa més perfecta que nosaltres aquesta ja d’existir necessàriament.